Vejatz lo contengut

Vertat

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La version imprimibla es pas mai presa en carga e pòt conténer d’errors de generacion. Volgatz metre a jorn vòstre marcapagina de navegador e utilizar la foncion d’impression per defaut del navegador a la plaça.

Walter Seymour Allward, Veritas, 1920

Lo concèpte de vertat (o veritat) es pròpri de la filosofia, que valora de fachs o jutjaments en tèrmes de vertadier o faus. Lo concèpte de vertat vària segon l'epòca o l'estudi teoric. Se distinguisson subretot lei seguents:

  • «Vertat» coma correspondéncia: es vertat aquò que disèm o pensam quand correspònd amb çò que passa o se pòt percebre dins la realitat. Requerís un mond exterior coma pròva de refutacion e part de la cresença qu'aquest mond se pòt conéisser, fach que fòrça negan (coma lei sceptics).
  • «Vertat» coma coeréncia: es vertat l'afirmacion qu'es en coeréncia amb d'autras acceptadas per una comunautat determinada. Es un concèpte provenent de l'utilitarisme e usat sovent en logica e dins la sciéncia generala, ont s'usa dins lo sens seguent: acceptam qu'un fach es vertat se se pòt demostrar empiricament o se se pòt pas encara refutar.
  • «Vertat subjectiva»: es liada amb lei cresenças personalas, amb l'experiéncia dau mond. Admet de gras diferents de relativisme.

La religion utiliza l'expression de «vertat absoluda» coma sinonim de Dieu o de revelacion.

I a de paradòxas logicas sus la vertat.

Vejatz tanben